Les caminades de resistència són proves que precisen d'una preparació física i mental adient. La seva llarga durada i les dificultats del terreny ens posen a prova i cal estar preparats.

CONSELLS

Comporteu-vos de manera cívica amb la natura i amb la resta de participants.
Porteu roba i calçat adequats, i cantimplora amb aigua.
No embruteu. Dipositeu les deixalles als contenidors adients i selectius.
Seguiu les indicacions dels organitzadors.

Tramiteu la vostra llicència i assegurança federativa. La FEEC declina tota responsabilitat en cas d'accident o danys que puguin rebre o produir els participants que no estiguin en possessió de la corresponent llicència
vigent.

Recomanacions mèdiques per les marxes de llarga durada

Les Marxes de Llarga Durada (MLLD) o de Resistència o de Llarg Recorregut, com la Matagalls-Montserrat, Vilassar-Montserrat, Els Cinc Cims, Els Tres Monestirs, Núria-Queralt, la Subida al Peñagolosa, el Camí de Santiago, Marcha de las XIV Horas Orduko Ibilaldia, la Selva del Camp - Muntanyes de Prades i tantes d'altres que es celebren, son proves molt dures. Això ho sap tothom qui ha participat al menys en una: el cansament, el "sofriment", el "què hi faig jo aquí!?", les "ampolles", les lesions...

Participar en una MLLD és una experiència fascinant: conèixer nova gent, nous llocs, sentir i compartir un gran esforç durant moltes hores; conèixer el nostre cos, la nostra energia, les nostres possibilitats... i, és una oportunitat per passar-s'ho bé. Per gaudir d'una MLLD sense problemes de salut i evitar lesions i sofriments, cal tenir en compte que no hi ha fórmules màgiques, però poden ser útils les següents recomanacions i idees:

Es necessari un nivell adequat d'entrenament previ (la gran majoria de participants o bé no s’entrenen o bé ho fan de manera insuficient).
Durant la marxa poden haver-hi canvis climàtics: calor, fred, pluja, vent... Cal portar vestimenta adequada (pot fer molt fred el juliol, i calor el gener...), protecció solar, barret, capelina, etc.
Els peus aguanten un gran esforç mecànic i freqüentment sofreixen lesions, especialment a la pell. És per tant important protegir-los. Això es pot fer, per exemple, amb esparadrap o altres materials similars (si no us produeixen al·lèrgies) per evitar el frec i la formació d'ampolles, llagues, etc. Emprar calçat i mitjons adequats i provats. Portar mitjons de recanvi. Tallar-se correctament les ungles. Recordar que protegir-se bé els peus amb esparadrap també requereix aprenentatge. Provar-ho moltes vegades en els entrenaments previs a les MLLD. Comprovar que l'esparadrap enganxi bé. Es a dir, que el seu adhesiu estigui en bones condicions. Aplicar I'esparadrap sobre la pell neta i seca. El peu ha d'estar en posició neutra: ni en flexió ni en extensió. Les arrugues que es formin, tallar-les amb unes tisores.

La nit. Si part o tota la travessa es fa de nit, portar llanterna i recanvis de piles i bombetes. No fer-ho o anar amb poca llum, representa més perill de lesions, anar més lents i superior fatiga.

Alimentació. Una alimentació correcta és sempre necessària per a la salut i el rendiment físic. Durant les MLLD s'ha d'augmentar la ingesta de calories, especialment en forma d'hidrats de carboni (cereals, galetes, fruita, fruita seca, sucs de fruita, entrepans, sucres, mel...) però, sense oblidar els altres nutrients. També s'ha d'augmentar la ingesta d'aigua, es adir, hidratar-se bé. Degut a l'exercici el nostre organisme requereix molta més aigua que en condicions de repòs o baixa activitat física. Cal beure'n petites quantitats sovint. S'hauria de beure aigua en quantitat suficient per no tenir set. La set però, és un mal índex del grau d'hidratació: es pot no tenir set i estar deshidratat. Una altra indicació de bona hidratació seria observar que se segueix produint orina clara, sense observar una disminució significativa de la seva quantitat.

Descansos. Programar-los per recuperar­se un xic, tant física com psíquicament. Si la marxa segueix durant la nit, seria inclús recomanable dormir una estona (1-3 h.) per un grau superior de recuperació (si es dorm, preveure sac de dormir o roba d'abric, doncs pot fer fred a la nit).
Assistència. Conèixer a qui i on ens podrem dirigir en cas de necessitat: furgoneta de suport; socorristes Creu Roja; amics que ens segueixen en cotxe, ciutats i pobles per on passem... Conèixer els telèfons d'emergència de la zona tant d'Espanya (ex. Catalunya: 085 (GRM Bombers); Osca: 062 (Guardia Civil); etc.) com d'altres països. Tenir coneixements de socorrisme, portar farmaciola (i saber-la emprar!!!), etc.. Per seguretat és millor anar amb algú que en solitari.

Consideracions (geològiques) finals. Els terrenys, les zones muntanyoses, per les que normalment discorren les MLLD, es van formar fa milions d'anys. Per experiència sabem que les muntanyes i camins no solen desaparèixer. Per tant, Si durant la travessa es nota fatiga intensa, malestar general, dolors articulars...; valorar si no val més abandonar. Si no ens veiem capaços d'acabar una d'aquestes travesses en bones condicions físiques i mentals, millor deixar-la, ja hi podrem tornar una altra vegada més preparats.

(Extret de la web del Club Excursionista de Gràcia)